Els hotels de la regió de l’Ebre han registrat este agost les pitjors xifres dels últims deu anys en nombre de pernoctacions (excepte l’estiu de la pandèmia), segons les dades publicades esta setmana per l’Instituto Nacional de Estadística (INE). La durada de les estades és cada cop més curta i el nombre de clients també ha anat disminuint tot i el repunt postpandèmic.
Davant d’este panorama, cal preguntar-se si la clau del canvi no s’ha de buscar en el creixement exponencial dels habitatges d’ús turístic (HUT). Amb gairebé 6.000 pisos registrats, els apartaments i cases turístiques ja superen àmpliament l’oferta hotelera tradicional de la regió, que no arriba a les 5.500 places entre hotels i pensions.
Els HUT responen a una demanda cada vegada més marcada per part dels viatgers, que busquen autonomia, estades adaptades a famílies o grups, i una experiència més “local” i personalitzada. Tot i així, cal preguntar-se si este nou model és sostenible i si aporta valor afegit al territori. El turisme de pisos difícilment assegura la professionalització.
Les institucions i el sector privat hauran de decidir si volen continuar observant este traspàs de demanda o si, al contrari, aposten per repensar l’estratègia turística, la qualitat, la diferenciació i una oferta hotelera competitiva, a la vegada que es regula l’allotjament alternatiu. El futur del turisme a les Terres de l’Ebre no es decidirà en els balanços d’un sol estiu, sinó en la capacitat de trobar l’equilibri entre dos models.
